EL TEATRE

Al començament els teatres romans eren de fusta, però a partir del s. I a. C. es van començar a construir teatres  de pedra tal i com els construien els grecs. El teatre grec estava dividit en tres parts : la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on  cantava i ballava el cor, i l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van introduir-hi innovacions per millorar-los:

Els grecs construïen els teatres aprofitant la pujada d'una muntanya, per poder posar els seients de forma esglaonada en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis  independents, en els quals la graderia (cauea) estava sobre un sistema d'arcs i galeries de  formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense dependre del relleu. La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.  

L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.

 

 

 

 

 

Els romans feien l'escenari (proescaenium o pulpitum) més ample. La scena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.

 

Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona. La cauea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.

A Roma el més important va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 spectadors. A la península Ibèrica els més ben conservats són el de Mèrida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.

 

A continuació podem veure dos exemples de teatre molt ven conservats: el teatre de Sagunto (València) i una vista general del teatre de Mèrida, respectivament.

 



Teatre de Sagunto (València)

 

Vista general del teatre de Mèrida